La coexistència Pacífica va
ser un terme de política internacional amb la fi d’evitar una altra guerra
Mundial. Aquesta coexistència es basava en un període de convivència per part
de tots dos bàndols, ja que per evitar una tercera guerra mundial era necessari
mantenir la coexistència pacífica, que suposava la renuncia a la guerra com a
mitjà per a resoldre les disputes internacionals. Al llarg d’aquest període van
succeir una sèrie de fets que van marcar les relacions entre les dues grans
potències.
A l’any 1956, després de la
mort de Stalin (1953), en el XX Congrés del PCUS (Partit Comunista de la Unió
Soviètica), el nou líder soviètic, Nikita Khruixov, va denunciar públicament
errors i els crims de l’estalinisme i va començar l’anomenat procés de
desestalinització, procés pel qual s’eliminava l’excessiva concentració de
poder i el culte a la personalitat. En el Congrés també va aprovar unes noves
directius pel que fa a la política exterior que proposaven la coexistència
pacífica entre els blocs, la no-exportació de la revolució i la possibilitat
d’accedir al socialisme per camins diversos incloent-hi la via democràtica. Un
altre fet va ser la ruptura de les relacions entre els Estats Units i la Unió
Soviètica (Kominform), ja que el bàndol occidental ho considerava com una
organització amenaçadora.
Als Estats Units els canvis
van ser lents. L’any 1956 fou reelegit el president republicà Eisenhower que,
sense canviar la política exterior, va introduir petites reformes i va allunyar
del govern els anticomunistes més radicals. Així, va destituir el senador J.R.
McCarthy, dirigent de la repressió política anomenada caça de bruixes. Aquest
mateix any es va produir un dels tres fets que van marcar la política de la època:
l’invasió d’Hongria, actuant en contra del moviment de Nagy (executat al 1958),
on hi va haver un gran nombre d’exiliats i empresonats.
Però el tomb més important
de la política interior i exterior nord-americana es va produir amb l’elecció,
l’any 1960, d’un president del Partit Demòcrata, John F. Kennedy. Al llarg de
la seva trajectòria com a president els Estat Units va viure una sèrie de fets
molt importants relacionats amb la Guerra Freda, com l’aixecament del mur de
Berlín (1961), Bahía Cochinos o la crisi dels míssils de Cuba. El seu programa
de govern, la Nova Frontera (New Frontier), va significar un canvi fonamental
dels objectius de l’administració i va assenyalar com a fites el desenvolupament
de programes socials encaminats a combatre la pobresa i la discriminació
radical. . La presidència de Kennedy també va destacar pel seu suport als drets
civils. Es diu que va contactar amb la dona de M.L. King mentre aquest estava a
la presó, fet que suposà un majoritari suport de la població negra. També es
basà en un major internacionalisme, i la lluita en pro de la ciència i de la
tecnologia (conquesta de l’espai). Va tenir una importància molt especial la
seva opció ferma en política exterior per la coexistència pacífica.
