El primer lloc on es varen enfrontar els dos grans blocs va ser a
l’Alemanya ocupada. Quan la guerra va acabar, els vencedors es van repartir el
territori germànic en quatre zones d’ocupació. Aquestes zones se les van
repartir entre soviètics, nord-americans, britànics i francesos. Berlín, que es trobava dintre de la zona comunista, també va ser dividida entre les
quatre potències.
 |
| Divisió de Berlín entre les potències europees |
A l’any 1948, els aliats capitalistes van decidir per unanimitat agrupar-se
i formar un estat federal amb una moneda comú (el marc). Conseqüentment, el
comerç entre les dues Alemanyes va desaparèixer. Stalin, enutjat per aquesta mesura, va ordenar a les tropes
soviètiques bloquejar tots els accessos a Berlin, amb l’objectiu d’aïllar-lo
totalment de la resta del país i dels subministres. Aquest període va ser
anomenat el Blocatge de Berlin i va durar quasi un any, entre 1948 i 1949. Els
Estats Units van plantar cara formant un pont aeri entre les principals ciutats
de l’oest d’Alemanya i l’oest de Berlin, amb l’objectiu d’abastir la capital.
Com que la Unió Soviètica va adonar-se que el pont aeri garantia l'abastiment
de Berlín i que podia ser portat a terme indefinidament, el 12 de maig de 1949
va posar fi al bloqueig. Com a conseqüència del bloqueig, es va ordenar la
creació d'una reserva pública d'aliments, matèries primeres i altres béns de
primera necessitat per a Berlín Oest. Durant el Bloqueig, Estats Units, Gran
Bretanya i Rússia van formar la República Federal Alemanya (RFA, amb capital a
Bonn), i al cap de sis mesos la URSS va respondre constituint la República
Democràtica Alemanya (RDA, amb capital a Berlín Est). Milers de famílies van
ser dividides per el mur, incapaces de retrobar-se amb els seus éssers
estimats. Els passos fronterers (catorze en total) entre els dos Berlins eren
molt estrictes per als ciutadans, i normalment només es permetia passar a
soldats, ambaixadors i estrangers. El pas fronterer – o checkpoint - més conegut va
ser el Checkpoint Charlie. Aquest va ser demolit al vint-i-dos de juny del 1990. En total hi havia uns 14 checkpoints.
 |
| Divisió d'Alemanya |
Aquests moviments van suposar un augment de tensions politicosocials entre
ambdós blocs, a les que Churchill va batejar com el Teló d’Acer. Com que la
Unió Soviètica va adonar-se que el pont aeri garantia l'abastiment de Berlín i
que podia ser portat a terme indefinidament, el 12 de maig de 1949 va posar fi
al bloqueig. Com a conseqüència del bloqueig, es va ordenar la creació d'una
reserva pública d'aliments, matèries primeres i altres béns de primera
necessitat per a Berlín Oest. El bloqueig va ser el primer punt àlgid de la
Guerra Freda, i aquest comportament dels soviètics va intensificar la lluita
contra el comunisme al bloc capitalista. El suport que els americans van oferir
als berlinesos de l'oest, si bé no desinteressadament, va generar en els
alemanys un sentiment d'agraïment. Els EUA, fins ara "forces
d'ocupació" van passar a conèixer-se
popularment com "forces de protecció" , i les relacions entre l'RFA i
els EUA van millorar enormement. Berlín va ser escenari una altra vegada d'un
conflicte a la Guerra freda. El 1958, el president de l'URSS, Nikita Khrusxov
va llançar el seu Ultimàtum de Berlín, en què exigia que Berlín es convertís en
una ciutat lliure i desmilitaritzada. El 1961, finalment, es construí el mur de
Berlín (amb l’objectiu d’evitar la migració dels habitants de Berlín Est a Oest
principalment), que més endavant seria el símbol per excel·lència de la Guerra
Freda.
